La quotidianitat i la senzillesa de les seves activitats són un reflex del seu passat i present, però no representen un futur. Mentrestant, els seus traços cobren vida i la seva paraula ens guia per anar descobrint i coneixent pas a pas una fracció de la seva realitat. Retornar i ressonar les veus silenciades o ignorades és part d’aquesta travessia, perquè la seva història és reflex de tantes altres i carrega una memòria de dones que van ser, familiars, amigues o conegudes, i que poden sentir la seva veu en aquest recorregut. Amb això, Amanda ens permet conèixer una mica més d’ella, obrir-se al món i mostrar una quotidianitat invisibilitzada en la qual viuen moltes dones maies.