Les altes serralades de les muntanyes s’alcen per sobre dels núvols. Per moments sembla que es fonen amb el mateix cel. No existeix Déu ni tampoc el dimoni. Estem a les alçades dels Andes peruans, a més de 5000 metres sobre el nivell del mar. Celestino, un ermità cambrer (51), acompanyat de la seva desordenada família formada per la seva filla Yaquelin (17) i la seva sogra Mamá Agustina (85), sobreviuen a la inclemència del temps i l’altitud.

Celestino ha de fer front als estralls i el clima inclement, les glaçades han arruïnat les collites i no podran afrontar la següent temporada, és una decisió de vida o mort. La manca de recursos farà que tota la família prengui un camí diferent i la família es desfaci. Celestino es queda sol i ha de desprendre’s del seu únic bé que li queda, la seva preciosa vaca Samichay. Una vaca magra i malalta que mai ha tingut cries ni llet. Celestino i Samichay es fan un viatge de redempció i descobriment, des de la solitud de les muntanyes fins al caos asfixiant de les ciutats. És la confrontació entre el rural i l’urbà.

Pel·lícula de ficció amb tints de cinema d’autor del director peruà Mauricio Franco Tosso, que ha passat per festivals internacionals com el Festival de Màlaga i el Festival Internacional de Cinema de Viña del Mar.