Aquesta història retrata experiències de vida trans, la seva participació en la cultura i la seva resistència.
Un poema íntim dedicat a l’aigua.
En una comunitat amb normes establertes contra les tecnologies modernes, una jove parella es fa famosa creant contingut a internet.
Els pobles indígenes kaiowá i guaraní lluiten per recuperar els seus territoris tradicionals.
Un homenatge a un poble nahua en la seva lluita contra l’espoli i la violència.
Una jove Dayak Iban segueix les seves connexions ancestrals per aturar la deforestació.
Al voltant d’una foguera i en llengua ngäbere, Francisco Rodríguez narra a la comunitat ngäbe-buglé de La Casona la història mítica dels Gegants.
Inti, un nen de 8 anys, busca la seva familia i els seus amics i mentre deambula pel seu poble, s’adona que ha transcendit a un pla diferent.
Kwat i Jaí, els bessons Sol i Lluna, emprenen un viatge a la recerca de la seva mare, que va ser engolida per una anaconda.
Curtmetratge de terror sobre una petita comunitat inuit que es queda atrapada per la neu, desconnectada del Canadà i dels recursos essencials.
En un poble situat a les muntanyes del Nepal, un xaman ja ancià perd els seus poders curatius.
Al bell mig dels Andes, un nen aprendrà a veure el món a partir dels contes de la seva àvia.
Aquesta cançó de la tradició oral de la regió mixteca segueix el chupamirto o colibrí mentre emprèn el vol a la recerca de flors per alimentar-se.
A la part alta del Río Negro, es reuneixen un grup de xamans del Poble Ye’epá Mahsã, un retrobament que havia estat prohibit pels missioners durant més de 100 anys.
“Mamá” és un diàleg entre mare i fill que explora les seves contradiccions, i en el qual es reflexiona sobre la violència naturalitzada i la seva reproducció.
La Justícia Comunal acusa Don Evaristo de l’assassinat de la seva neta Yana-Wara. Durant l’audiència, tothom descobreix la tràgica història d’aquesta jove.
Pel·lícula experimental que entrellaça les narracions de múltiples capes sobre el fosfat, les partícules de sorra, les plantes i el desplaçament humà i mineral del poble indígena saharauí.
Alberto Alvares i José Cury tracen un viatge cinematogràfic a través de les terres guaranís, dissolent fronteres físiques i simbòliques.
“Bila Burba” mostra la recreació de la reeixida revolució Gunadule i revisa amb els descendents dels revolucionaris les raons i l’evolució dels esdeveniments.
En una cacera col·lectiva, un grup de joves aprèn amb els veterans els orígens dels gossos ancestrals i les precaucions a seguir quan van a caçar.
Valentina, una nena de 7 anys que ha perdut el seu pare, no es conforma amb l’explicació de la mort i el busca per tot arreu.
La jove Helena explica a una nena com va aprendre a teixir la shigra mentre recorda històries passades amb la seva àvia.
“Nunkui aujmáttasmu” explica la història mítica del Poble Shuar quan no existien els aliments.
La història ens transporta al temps dels mites, quan convivien els animals ferotges i les persones. Fou llavors que Déu el Creador va ordenar el diluvi.
Documental que cartografia la resistència que dia rere dia les palestines posen en pràctica, i les violències acumulades que l’estat d’Israel empra per a continuar expandint el seu règim d’apartheid.
“Sha’a” explica, des d’un punt de vista molt personal, el viatge de Peregrino, un jove cineasta indígena que lluita per protegir el seu territori de la mineria il·legal.
Viatge per tots els pobles originaris del Cauca a la recerca de la veu de les dones guàrdia, que amb valentia i determinació defensen els seus territoris.
Un col·lectiu de dones indígenes aj tz’utujilaa’ lluita contra els empresaris del sector del plàstic per salvar el llac Atitlán de Guatemala.
Els amics Remy, Marites i Ricky, tots descendents dels primers colons indígenes d’Agusan Marsh, tenen com a missió vital protegir i preservar la seva terra ancestral.
“Tahnaanooku’” explora la ruptura de la relació entre les comunitats Mandan, Hidatsa i Arikara i el riu Missouri, conseqüència de més de 80 anys d’esforços del govern dels EUA per controlar el riu.
Setembre de 2019, els ancians Tommy Yellowhead i Stephen Neshinapaise viatgen en canoa acompanyats de joves fins a l’antic poble PinnaeMootang, on tots dos havien nascut.
El vast gel de Groenlàndia s’ha format al llarg de milers d’anys, però a dia d’avui està sent amenaçat pel canvi climàtic, igual que la sagrada connexió entre la terra i els inuit.
Dos episodis de la sèrie animada que convida a gaudir d’una experiència visual, lúdica i musical a partir dels textos d’importants poetes indígenes argentins.
Una llegenda popular de Bukidnon, Filipines.
L’extractivisme verd està destruint els ecosistemes i les comunitats, aprofundint en les desigualtats amb una nova forma de colonialisme.
Kimün i Kimlan, dues germanes molt entremaliades, investiguen sobre els ous de chucao. Amb molta mala sort, totes dues cauen de dalt de l’arbre i acaben plenes de blaus.
Matías, de 23 anys, ha d’anar a convèncer a algunes comunitats Maputxe de recuperar territoris que els ha robat l’estat xilè.
Des del futur comunal, una dona recorda les paraules sobre les seves ancestres.
La Luna ha de fer una entrevista sense estar preparada, però aconsegueix sortir-se’n parlant quítxua, una llengua que havia oblidat.
Un recorregut per la península del Yucatán a través de les veus dels seus habitants, mentre la polèmica construcció del “megaprojecte” “Tren Maya” s’obre pas pel cor del territori maia.
Les vides de Soledad, una remeiera tradicional, i del seu net José, i el seu dia a dia en un poble indígena canviaran radicalment quan el nen hagi d’anar a viure a la Ciutat de Mèxic.
Curtmetratge realitzat per joves del poble Originari Kichwa de Sarayaku durant un procés de formació i producció col·laborativa.
