Pel·lícules de l’edició 2023

Les adolescents del Poble Shipibo viuen entre la tradició i la modernitat. Mentre algunes mantenen les pràctiques tradicionals, altres es relacionen a través dels dispositius mòbils i les xarxes socials. L’ús de la tecnologia les fa ser més o menys indígenes?

Una osa andina i un músic afroequatorià anomenat Cotobito s’aventuren en un viatge a la recerca de personatges màgics que els ajudin a lluitar contra la mineria a la vall d’Intag-Equador.

Silvina Velázquez, mestra i directora d’una escola als Andes argentins, acompanya un equip de cinema itinerant fins a Yaquispampa, l’escola més aïllada de Jujuy. Després de vint hores de travessa a peu fins als 4.200 metres, porten per primer cop el cinema als seus alumnes. Un documental que celebra el viatge i la màgia del cinema.

We are Guardians retrata la lluita per salvar l’Amazònia brasilera, disseccionant els interessos econòmics darrere la desforestació i exposant la corrupció que la facilita.

Els Cuatro Consejos Ancestrales Maya Q’eqchi’ van protestar pacíficament durant 19 dies a l’octubre de 2021 a l’Estor, Izabal, exigint la suspensió de les operacions mineres i el respecte al seu dret a consulta prèvia sobre el projecte Fènix.

Bones of Crows és una història de resiliència que segueix la matriarca cree Aline Spears i la seva família, que lluiten per sobreviure després de ser obligats a entrar al sistema escolar residencial del Canadà. A través de generacions, s’enfronten a la fam, el racisme i l’abús, mentre lluiten per un futur més just, abordant moments poc representats de la història canadenca i indígena.

L’any 2084, Ángel, un immigrant climàtic, viu en una ciutat intel·ligent controlada socialment. Treballant amb plantes i llavors, coneix Sofia, una altra migrant, i comencen una correspondència secreta a través de paper i ploma. A mesura que la seva amistat creix, també ho fa el desig d’alliberar-se del control opressiu.

My Partner segueix la història de dos nois d’un institut de Hawaii, d’orígens socials diferents, que viuen una història d’amor mentre exploren les seves cultures -la hawaiana i la filipina- i la seva identitat. A través de la seva relació, es reflexiona sobre el respecte, la defensa del territori i les diverses identitats que el conformen.

El 2019, el corregidor de la comunitat chiman de Maraca’tunsi va proposar al director Manuel Seoane fer un projecte documental sobre la vida ximan i el bosc. Seoane, acostumat a la fotografia, va portar un equip de càmeres de butxaca per permetre que la comunitat, especialment els joves, participessin en la creació d’una pel·lícula. El resultat és Chatdÿe Tsimane (Pariente Chimán), un documental filmat i editat col·lectivament.

Un grup de joves es fa preguntes sobre l’impacte de la contaminació a la seva comunitat i reflexionen sobre el futur dels infants.

Tres jóvenes shipibo muestran el choque entre pasado y presente, entre tradición y modernidad.

Un grup de joves es fa preguntes sobre l’impacte de la contaminació a la seva comunitat i reflexionen sobre el futur dels infants.

IXIM, El maíz y nosotros los tseltales és un documental que ens situa, mapeja el cultiu del blat de moro i el concepte que es té d’aquest gra vital entre els pobles indígenes tseltales.

Un recorregut per les quatre lluites i resistències principals per a la dignificació de les Àvies Comadrones a Guatemala.

Un jove indígena imagina el seu futur mentre escolta el so d’una closca. Un home indígena recorda el seu passat escoltant la mateixa closca.

Joko és un veterà pescador que lluita per poder seguir pescant.

Aquest documental dóna la paraula a les comunitats originàries situades a la conca de la llacuna de Guayatayoc, territori adjudicat pel govern de la Província de Jujuy -Argentina- a empreses transnacionals per a la seva exploració i posterior explotació de mines de liti.

Lewfü significa riu en llengua maputxe, és aigua en moviment, el que dona vida a les seves riberes i a les persones que les habiten.

Una osa andina y un músico afroecuatoriano llamado Cotobito se aventuran en un viaje de búsqueda a personajes mágicos que les ayuden a luchar contra la minería en el valle de Intag-Ecuador.

Uxatemai, un jove wixarika, es veu amb la necessitat d’anar a buscar dacsa per menjar y al llarg del camí es trobará diferents personatges interessants.

Erwin Melgar, un antropòleg experimentat del Centro de Antropología Forense y Ciencias Aplicadas (CAFCA), de Guatemala, té una feina difícil: exhumar les restes d’una masacre a Ixcán, Quiché, amb 250 cossos cremats fins a perdre tot el material genètic.

Aquest curt reflexiona sobre l’impacte en els cossos de les dones i la vulneració de Drets Humans per part de les transnacionals que operen al Sud global, i els processos de lluita i de resistència de les comunitats.

Aurelio representa la dualitat entre ser el primer de la seva família a sortir a la ciutat i acabar una carrera professional, i ser el metge tradicional més jove i important de la seva regió.

The Pillar of Strength és una narració sobre un nen de la tribu Iban de l’arxipèlag de Borneo que obté força de l’energia espiritual alliberada a través del Déu de la Guerra, ‘Sengalang Burong’.

Luisa, que ha decidit ser dona i dedicar-se a crear tèxtils tradicionals andins, és rebutjada pel seu nebot i tot el poble.

Els salars andins són ecosistemes únics i preuats amenaçats per l’expansió de la mineria extractivista del liti a la regió transfronterera coneguda com la Puna d’Atacama.

Porfiria, rondera i curandera, comparteix les seves memòries de lluita i resistència contra les amenaces sobre el seu territori.

Gad Yola narra musicalment la seva experiència en les relacions sexuals amb persones blanques-europees on és fetitxitzada per la seva procedència i aparença.

Deyanira és una nena indígena que, després de l’assassinat del seu pare, surt per primera vegada de la seva comunitat, al nord del Cauca, cap a la ciutat de Cali, per treballar com a treballadora del servei domèstic.

En las costas del sur de Chile, frente a la isla Mocha, existe otro mundo: un vasto territorio, habitado por diferentes culturas, la más ancestral: la identidad Mapuche Lafkenche.

El dia 11 Muerte (Any 10 Pedernal), 9 Serpiente “Àguila de Foc” es va endinsar al temazcal decidit a complir la seva última encomanda.

Un dia, una nena emberá katio, Chidima, atreta pel brill d’un gripau místic, entra a la zona prohibida dels terrenys de l’hidroelèctrica que ha posat el seu poble en perill, on descobreix per accident una cova sagrada.

El diàleg entre dos homes mentre passegen pel bosc posa de manifest la sequera del seu territori.

Dos joves cineastes yanomami descriuen el procés de la pesca amb timbó, l’enfiladissa utilitzada tradicionalment per atordir els peixos.

S’explora como  les comunitats indígenes van viure les lleis de quantum de sang, la ANCSA, els internats i como des del Estat els van privar de la seva llengua i danses.

Representación emotiva y costumbrista de la relación entre los Kichwa Lama y sus perros de caza.

Discurs històric de Txai Suruí en l’obertura de la COP-26: Conferència de la ONU sobre el Canvi Climàtic, a Glasgow, Escòcia (2021).

Una família de la comunitat Kamëntsá de la Vall de Sibundoy viu una experiència aterridora després que les seves filles oblidessin una regla molt important: mai deixar apagar el foc del shinyak (fogó).

Afluências és una pel·lícula que parla sobre l’afectivitat i la sexualitat de les dones indígenas.

Quan floreixen les flors de l’arbre Mãri, neixen els somnis. Les paraules d’un gran xamán condueixen una experiència onírica a través de la sinergia entre el cinema i el somni yanomami.

Més de 200.000 persones van ser asessinades i desaparegudes durant el conflicte armat intern (1960-1996) de Guatemala.

En els últims anys, la comunitat de 1r. d’Agost, de la regió subtropical d’Alto Beni, ha patit una creixent sequera i la pèrdua dels ulls d’aigua.

Documental hecho a partir de las voces de las mujeres indígenas del Cauca que visibiliza los procesos de resistencias que les dan fuerza.

La vida i la situació dels pobles indígenes es defineixen a partir del seu accés a l’aigua i, al seu voltant, es construeixen vincles de germanor i coneixements entre les comunitats i la Mare Terra.

Sisko comet diversos robatoris i és castigat per la seva comunitat mitjançant els mètodes arcaics imposats durant la colonització i les missions.

Sèrie animada que convida a gaudir d’una experiència visual, lúdica i musical a partir dels textos d’importants poetes indígenes del nostre territori.

En una comunitat aimara dels Andes del sud del Perú, una família alpaquera es reuneix per a celebrar el ritual de l’Uywa ch’uwa, una cerimònia en honor a Pakucha, l’esperit de  l’alpaca.