Alicia Roxana Mucú 

Alicia Roxana Mucú és comunicadora indígena de la terra Maya Q’eqchi’, de la comunitat Mucbilhá II, Chisec, Alta Verapaz. Forma part de la Red Tz’ikin de realitzadors i realitzadores de Guatemala en defensa de la vida i del territori.

La Xarxa Tz’ikin està conformada per comunicadors i comunicadores a nivell individual i col·lectiu, i grups de vídeo comunitaris. A partir de l’any 2012 van intensificar el seu esforç de coordinació i debat sobre la necessitat de potenciar el cinema i l’audiovisual cap a la transformació social a Guatemala, treballant de forma conjunta amb les comunitats indígenes a les àrees de difusió, capacitació i producció.

Bashé Charole

Bashé Charole és comunicadora indígena Qom, de la província del Chaco, Argentina. Forma part de l’Associació Comunitària Indígena de Comunicació Chaco (ACIC), i és impulsora del Parlament Internacional de Comunicació Indígena i Plurinacionalitat a Buenos Aires. Des de Juliol de l’any 2012 integra, elegida pels Qom, els Wichí i els Mocoví, l’institut de Cultura Chaqueño.   

L’Associació Comunitària Indígena de Comunicació Chaco neix amb la finalitat de fomentar l’organització dels pobles indígenes tant en l’àmbit comunicatiu com de desenvolupament propi conforme les seves cultures i costums, coordinar accions amb organismes nacionals, provincials, municipals i Internacionals de comunicació, i elaborar i aplicar polítiques, plans, projectes i programes destinats al desenvolupament integral de les comunitats originàries amb la seva activa participació.

Iván Sanjinés 

Iván Sanjinés, activista, productor i director en l’àmbit audiovisual de l’Estat Plurinacional de Bolívia, ha desenvolupat i impulsat diferents activitats vinculades amb l’aprenentatge del cinema i la producció de documentals a partir de les perspectives dels pobles originaris. L’any 1989, impulsa i crea l’Associació CEFREC -Centre de Formació i realització Cinematogràfica.

CEFREC neix l’any 1989 com a Centre de Formació i Realització Cinematogràfica, treballant per estendre l’accés a la formació i pràctica dels mitjans i tecnologies audiovisuals als diferents pobles originaris de Bolívia. També busca enfortir les xarxes de comunicació i difusió de dit material. CEFREC juntament amb d’altres organitzacions bolivianes -CSUTCB, CIDOB, CSCIB, FNMCIOB-BS i CONAMAQ-, i la Coordinadora Audiovisual Indígena Originària de Bolívia CAIB, treballa en la consolidació del Sistema Plurinacional de Comunicació Indígena originari Camperol Intercultural de Bolívia.

Mabel Quinto

Mabel Quinto pertany al poble indígena Nasa del Nord del Cauca, Colòmbia. Va estudiar Dret i ciències polítiques a la universitat del Cauca i és membre del Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC).

A Colòmbia existeixen més d’un centenar de pobles indígenes, molts dels quals són a punt de desaparèixer. Aquests pobles viuen en territoris ancestrals amb una gran riquesa en recursos naturals, que desperten un gran interès entre les transnacionals extractives. El Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC) es constitueix com un dinamitzador dels processos reivindicatoris i de resistència que esdevenen dels pobles indígenes colombians al llarg de la geografia nacional per demandar a l’Estat mesures de protecció per als seus territoris ancestrals, entitats culturals i drets fonamentals.

Mariano Estrada 

Comunicador, productor i director audiovisual tseltal. Membre de la coordinació del Comitè de Defensa de la Llibertat Indígena (CDLI-Xi’Nich), fundador de la xarxa d’Artistes, Comunicadors/es Comunitaris i Antropòlogues/s de Chiapas, i coordinador general de la Coordinadora Llatinoamericana de Cinema i Comunicació dels Pobles Indígenes (CLACPI) des de Novembre de l’any 2015. 

El Comitè de Defensa de la Llibertat indígena CDLI- Xi’Nich va néixer a mitjan dècada dels 80 a partir del moviment camperol mexicà. Per una invitació de l’Institut Nacional Indigenista, l’organització es va involucrar amb la vídeo producció indígena i des de llavors es dedica a registrar a través de la càmera les diferents activitats de comunitats indígenes que agrupa: ch’oles, tseltals i zoques.