Deyanira Soscué Zambranoes

És membre de l’Associació de Cabildos de la Zona Occident UH’WALAVXC i lideressa de Cabildo Indígena Cerro Tisores en el Cauca (Colòmbia), on la construcció d’una mineria a cel obert aguditza la violència pel conflicte armat colombià i el despull del poble Nasa del seu territori ancestral.

Estudiant de l’Escola de Formació Política, gestora de la constitució de Cabildo, on realitza el seu treball de manera constant com a educadora i liderant processos organitzatius con les comunitats.

Julieta Paredes

Feminista aymara, es una de las creadores de la teoria política del feminisme comunitari, sobre el que ha realitzat diverses publicacions. En 1992 va fundar el col·lectiu “Mujeres Creando” que es divideix en 2001 por diferències polítiques, el que la porta amb altres companyes a fundar “Mujeres Creando Comunidad”. En el 2003, dins del procés de canvis del poble bolivià, construeix junt amb les seves companyes l’Assemblea Feminista. Actualment és assessora del govern de la República de Bolívia en matèria de despatriarcalització.

Diferents col·lectius de dones indígenes d’Amèrica Llatina, especialment de Bolívia i Guatemala, han començat a donar forma al que denominen Feminisme comunitari. Com bé afirmen les mateixes implicades, no es tracta d’una proposta teòrica acabada. Al contrari, es tracta d’un plantejament teòric i pràctic en ple desenvolupament o, com afirma Lorena Cabnal, una integrant d’aquest moviment, “en construcció”.

Rosalba Velasco

Pertany al poble Nasa, va néixer a la nació de Santander de Quilichao al nord del Cauca, però a la seva primerenca edat la seva mare va sortir en cerca de treball a Cali i allà va créixer i va poguer accedir  als seus estudis bàsics, però alhora va afectar la seva relació de criança amb la família materna i no va poguer aprendre la llengua del seu poble Nasa Yuwe. “Mai em vaig sentir a gust en la ciutat. Des dels 17 anys venia molt a Santander i en 1994 vaig decidir quedar-me, tornar a la comunitat, estar amb la meva família i acompanyar el moviment indígena”.

Catarina Ceto

Catarina Ceto,és representant de l’organització comunitària Cekuché del poble indígena Ixil de Nebaj de Guatemala, des d’on rebutjen l’entrada de megaprojectes extractius de recursos naturals als seus territoris, i defensen d’un model de vida basat en la cosmovisió indígena del Viure Bé.

Licarión Soto Mamani

Licarión Soto Mamani, de la Confederación Sindical Única de Trabajadores Campesinos de Bolivia (CSUTCB), un dels països que més ha avançat en la creació d’un sistema de comunicació des de la cosmovisió indígena i en suport a les seves lluites per la terra, el territori i les identitats.